Letra de ' El Meu Carrer ' de Joan Manuel Serrat

El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió i tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera és gent d'arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb oil i sucre, i juga a daus i a 'cavall fort', mig bo, mig bord escolà i cuca.
El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes, amb patacons, i l'album 'Nestlè' i ells trossos d'una vella estufa. I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer.