Letra de 'Corbelles' de ZOO Posse

Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m'he fet
Guanyant en impotència al ritme que perc drets
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia
Volent fer paredons de les parets

Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova savia l'home nou, Hugo viu
Al rostre del seu poble que diu: d'ací no passen
Defenen el seu pa i les seues cases

I monta un numeret l'amo de l'empresa
Que plora si li expropien la riquesa
Això ja no és com era, han trobat la manera
Han olorat la sang, i ara té fam la fera

Les lleis ja no són lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva al poble d'eixos putos merdes

I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles
I una cosa: Si veniu amb colps d'Estat com
A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!

Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

Sents com s'esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l'aire
Destinats a no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar

Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman
El sud somriu conscient de la seua força
L'Escola de Chicago no guia els nostres passos
Portem idees i energia a cabassos

Exprópiese, colectivícese, que el poble mane
Més enllà de ministres i presidents
Apúrense, que senten la por a la pell
Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet

Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolades
Tenim els referents, els exemples
La selva, la defenem a maxetades

Nuestra casa no es el patio de los gringos
Paso a paso expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no oblidar
Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap!!

Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

I no seran mai més el nostre magatzem
La dignitat no es compra, el sòl no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni soportar el pes de noves botes

Capitalisme és barbàrie, han aprés que
la història s'escriu amb la sang de qui perd, sí
Que ara són seus el café, el blat i el sucre
Que en esta Europa muerte huele a azufre

Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Tempestes venen del sud, hi creix una flor al mur
Sonen corbelles (corbelles, corbelles...)

Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria